dijous, 15 de desembre de 2011

LA PAU D'AQUEST NADAL



LA PAU D’AQUEST NADAL



El fred viu porta abric de paraules amables,
va tapat, això sí, amb caputxa de por,
però dins del sarró branquillons de ginesta
han brotat a destemps, sense llum ni saó.

Les nadales i els bels han unit partitures
i si el cel plora flors pel dolor més punyent,
l’anhelat manifest ens refà l’esperança
d’un Advent més humà, d’un Nadal diferent.

Es desfeia el conjur un captard de maragda,
quan el vespre es vesteix amb pijama de sol,
quan el somni es fa dolç i s‘estoven les ànsies,
quan és fàcil resar per calmar el desconsol,

quan s’arrapa a la pell aquell cant d’al•leluia
que esgarrifa la nit, de tan tendre i suau,
quan se sent que l’Infant ha esclafit en rialles,
quan a fora el Portal s’hi celebra la PAU.



Montserrat Altarriba






2 comentaris:

onatge ha dit...

De vegades sembla que la Pau duri de Nadal a sant Esteve... Potser per això no m'agrada el Nadal. Sembla que eprquè el 25 de desembre està de color vermell tothom hagi de ser feliç per decret del cel...
El teu poema m'agrada. Perdona per la garlanda qeu t'he deixat anar...

Des del far bona vesprada.
onatge

Montserrat Altarriba ha dit...

El vaig fer arran del comunicat d'ETA de deixar definitivament les armes i proclamar la pau.
Una abraçada.
Montserrat