A COPS DE REM
A cops de rem
parteix la barca
enllà del port.
Se'n va la llum.
Silenci blanc
d'esquitxos blaus;
llast de desànims
amb gust de sal.
Mar de desig,
mar de neguits.
Es fon la vida
a cops de rem,
a solcs perduts
a maregasses.
Llops mariners
de terra endins
la barca enfonsen.
2 comentaris:
A cops de rems arribem a la platja del gran naufragi o de dolça trobada... Sempre torbarem gent... que vol enfonsar la nostra barca, però de vegades l'onatge de la voluntat rema a favor nostre...
Des del far una abraçada.
onatge
Tenim sort de la voluntat i de l'esperança.
Una abraçada
donadesal
Publica un comentari a l'entrada