dissabte, 2 d’octubre de 2010

M'he fet il.lusionista



M'he fet il.lusionista



M'he fet il.lusionista de carrer,
titellaire ambulant àvid de transformar
els somnis i l'atzar amb l'atrotinat truc
de fer aparèixer flors d'un pal de fusta,
d'inventar fanalets que m'il.luminin
els camins enfoscats per on transito,
o fer volar coloms en tardes de diumenge.
He vist la teúrgia dels teus ulls perdent-se
feixes enllà dels mals averanys de la nit,
i he provat, amb jocs d'atzar, retrobar la joia
que em desaparagué al fons d'un copalta.
M'he fet bruixa per obtenir el poder
que em cal per dominar el present,
encenall d'un temps cobejat que se m'esmuny.
He invocat els déus perquè m'alliberin
del monstre que em rosega pit endins,
pactant amb el diable perquè em retorni els mots
que m'han d'alliberar de la foguera,
i he volat a cavall d'escombres i de forques
per trobar el bruixot remeier
que em trenqui el malefici, i així alliberada
de glavis invisibles, guarida de desficis,
bescanviar els poders de la màgia negra
per la gran veritat de les coses petites.



M.Altarriba

2 comentaris:

onatge ha dit...

Hola Montserrat, un poema complert... Amb aquest ofici tens el pa assegurat, perquè mira que en falta d'il·lusió...

Des del far una abraçada.
onatge

Montserrat Altarriba ha dit...

Si no fem una barreja màgica ho tenim una mica dificil això de la il.lusió. Cada vegada ens l'escatimen més.
petons