dijous, 28 de maig de 2009

LLEGEIX-ME ELS ULLS




LLEGEIX-ME ELS ULLS


Llegeix-me els ulls,
aquest espai obert a la paraula.
Torrent d’impressions. Epopeia viva
amb riscos d’alta mar que es fonen rebolcats
a voluptats sorrenques.
Del clar fons cristal.lí m’invento remors blaves
que abriven el desig, i en faig un bell romanç
per seduir-te el cor.
Aquest llibre no escrit de poesia blanca
és dins del llac de sal que oneja a la pupil.la,
i l’iris embruixat ho plasma amb dards de llum
a la pell fatigada de les dues parpelles.
Destria el seny del seny i esguarda vehement
el riu melangiós que inunda el llagrimall.
I sense més retard, llegeix-me, amor, els ulls
fins a esgotar-ne els mots, i arribar al desenllaç
que emmirallo a la pell
del filat sensitiu de la retina.

M. Altarriba

3 comentaris:

onatge ha dit...

Bona nit Dona de sal.

Llegeixo els teus ulls i veig un món personal, pròpi. Un món amb cambra pròpia.Una mirada desperta a l'insomni dels somnis. La tranquil·litat de la pausa. Una visió neta sense la miopia social. Una mirada endavant. La serenitat dels anys qeu deixen viure sense pressa.
De moment no llegeixo res més...

Visca la terra.
onatge

Montserrat Altarriba ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Montserrat Altarriba ha dit...

Déu ni do!!!
MOntserrat