dissabte, 31 de gener de 2009

M'HAS DEIXAT GUST DE SAL




M’HAS DEIXAT GUST DE SAL


M’has deixat gust de sal a la sang
i un vaivé esvalotat a les venes
que reclama el teu nom.
Vaig buscant amb les mans demacrades
un color que em recordi el teu bes,
i pateixo l’embat de l’oblit a la pell,
on arrela la flor d’un ahir
ple d’escuma argentada.


******************


SENYOREJAVA L’ONA


Senyorejava l’ona, com voldria
senyorejar la teva nit
amb mans de foc, malgastant solsticis,
lluitant a marees de glaç.
Nua de tu, plena de tu,
amortia el retruc de la sang
amb glopades de sal.
Perseguint-te a mercè del furor de la mar,
s’esvania la tarda.
Ofegat el neguit,
m’he abaltit a la sorra.


******************


HA ARRIBAT EL TEMUT TEMPORAL


Ha arribat el temut temporal,
i el vaixell sotsobrant
s’ha allunyat del meu port;
no puc vèncer la força del vent
ni el desdeny de la lluna traïdora.
Ran de mar, les deixalles
d’una història d’amor.
Sobre el pit, el silenci de l’aire.


******************


AMB EL PIT ESQUINÇAT


Amb el pit esquinçat
i les galtes salades de llàgrimes,
he naufragat a l’illot del desànim.
Ja ni em resten paraules.
L’últim prec, se l’enduia
una estrella de mar
pels corrents de l’absurd.

M. Altarriba


******************


Del recull: “M’HAS DEIXAT GUST DE SAL”