dimecres, 2 de juliol del 2008

ROSA INVICTA



ROSA INVICTA


No perdré mai la blanesa dels dies càlids.
Lluny, molt lluny de tu,
reviuré converses anys ha desades.
Desgranaré les denes d’un rosari
de molt ardents promeses.
Les teves dèries em floriran
per l’espai insondable de la ment.
Davant la llar encesa d’una flama eterna,
et pensaré.
Malgrat el fred i les tempestes,
darrere els ulls del somni delirós
germinarà la rosa invicta
del nostre amor.
No et ploraré perquè viuràs en mi,
real, corpori.
No perdré mai la blanesa dels dies càlids
al teu costat.



M.Altarriba