dimarts, 20 de maig de 2008

CONTEMPLACIÓ






CONTEMPLACIÓ


Deixo passar la melangia
asseguda a la balconada de l’estiu.
Des d’aquí, gavines afamades
percacen l’aliment de la barcassa
en un intent de supervivència.
El mar, el mític mar tan evocat
per artistes i poetes,
va i ve remorejant la calma
de les profunditats pletòriques.
Un pardal indecís picoteja
les engrunes d’un croissant
esmicolat a mans d’infant.
És tanta la diversitat humana
que m’atordeix i em cansa.
Desconnecto el present
i miro enrere per memorar
l’èxtasi de la nit evaporada.

Com a càstig per la meva gosadia,
esdevinc estàtua de sal
exposada a la xardor ingrata
de la canícula del juliol.


Montserrat Altarriba