diumenge, 2 de novembre del 2014

PARE



 















PARE

SEMPRE A PROP

Davallaven de cel degotalls incomptables.
Era fosc. Un migdia d'octubre
reclamava el seu lloc entre llums atordides.
Tot l'asfalt era un joc de miralls.
Diminutes onades lliscaven pel terra
per fer espai al desfici insistent
d'habitants del castell rufagós.
Era un dia d'octubre maldestre,
molt a prop de Tot-Sants, que agitava
desconsols sadollats d'enyorança.
Tot el gris d'un condol massa tendre
se'm mostrava punyent pels carrers
que sovint acollien el pas feixugós
dels teus peus avorrits d'impotència.
Era massa cruel recordar l'habitatge
que guardava el teu cos aïllat
del caliu de la llar, i dels teus.
I aquell vel compassat mormolant
el llenguatge incomprès que em turmenta.
I l'adéu reservat dins la nit més callada.
Tot ho deia la imatge del temps,
llagrimall emboirat de nostàlgies.
Era prop de Tot-Sants.
Prop de tu, pare meu.
Sempre a prop.

M. Altarriba
 Poema del meu primer llibre " De sobte s'alça un mur ran de mirada"